25 Ago 2009 , Sanserif Creatius , Artículos, Autores, 2 Comentarios

Ave, Caesar, morituri te salutant

Diseñadores Designers Dissenyadors

Aunque tradicionalmente es una frase atribuida a los gladiadores antes de que empezara el espectáculo de la lucha, en realidad, tan sólo se tiene constancia de su empleo durante la celebración de una naumaquia (combate naval) en honor del emperador Claudio. Y nisiquiera fue pronunciada por los gladiadores, sino por los condenados a muerte.
Equívocos como éste abundan en la historia. Actualmente, la frase se usa en tono sarcástico o dramático cuando se va a emprender una acción de riesgo y de éxito incierto. Por eso, permítannos que hoy invoquemos esta fórmula ritual con la que, supuestamente, los gladiadores se dirigían al emperador antes del combate.
Hoy, sabemos que el papel no es el mejor comunicador, ni el más rápido, pero sí es un medio ideal para transmitir “valores” que no consiguen otros formatos. El tipo de papel. El gramaje. El tacto. Los acabados. La tinta elegida, etc. En ocasiones transmiten tanto o más que el propio contenido.
Lo mismo ocurre con los libros. Incluso con los catálogos comerciales. Aún así, tenemos que empezar a ser conscientes que, como diseñadores, también vivimos de la opinión del público. Y éste no ha bajado el pulgar. Ojalá, eso nos hubiera obligado a arrojar el arma a tierra.
La masa ha dirigido el pulgar en posición horizontal y, con una serie de movimientos en dirección al cuerpo, han señalando el fatídico punto hacia donde debíamos dirigir el golpe mortal. No hay marcha atrás, la sociedad ha dictaminado la muerte del papel como medio universal de expresión. Y esto no es un equívoco. Sólo hay que mirar a nuestro alrededor…

Although it is generally believed that this sentence was pronounced by the gladiators before the circus show begun, in reality we only have records of its usage during the celebration of the naumachia (naval combat) in honour of emperor Claudius. And it was not even the gladiators that said it, but rather those sentenced to death.
Such misperceptions abound in history. At present, the phrase is used with a sarcastic or dramatic tone when one is about to take a risk and unsure of success. So let us use this ritual pronouncement today which the gladiators supposedly addressed to the emperor before the fight.
Today we know that paper is neither the best nor the fastest means of communication, but it is an ideal medium to communicate “values” that cannot be attained by other formats. The type of paper. Its weight. Its finish. The selected ink. And so on. At times, these convey as much or even more than the contents themselves.
The same is true of books. Even of commercial catalogues. Nevertheless, we need to be conscious of the fact that as designers, our livelihood is determined by the public, too. And the audience has not given us the thumbs down. I wish they had, this would have forced us to drop our weapons to the floor.
The masses have left their thumbs in a horizontal position and with a series of movements aiming at the body have signalled the point where we are to deliver the fatal blow. There is no turning back, society has decreed the death of paper as the universal means of expression. And this is not a misperception. We just need to take a look around us to know this is true…

Tot i que tradicionalment és una frase atribuïda als gladiadors abans que començara l’espectacle de la lluita, en realitat, només es té constància del seu ús durant la celebració d’una naumàquia (combat naval) en honor de l’emperador Claudi. I ni tan sols va ser pronunciada pels gladiadors, sinó pels condemnats a mort.
Equívocs com este abunden en la història. Actualment, la frase s’usa en to sarcàstic o dramàtic quan es va a emprendre una acció de risc i d’èxit incert. Per això, permeteu-nos que hui invoquem esta fórmula ritual amb la qual, suposadament, els gladiadors s’adreçaven a l’emperador abans del combat.
Hui sabem que el paper no és el millor comunicador, ni el més ràpid, però sí és un mitjà ideal per a transmetre “valors” que no aconsegueixen uns altres formats. El tipus de paper. El gramatge. El tacte. Els acabats. La tinta elegida, etc. En ocasions transmeten tant o més que el mateix contingut.
El mateix ocorre amb els llibres. Fins i tot amb els catàlegs comercials. Així i tot, hem de començar a ser conscients que, com a dissenyadors, també vivim de l’opinió del públic. I este no ha baixat el polze. Tant de bo, això ens haguera obligat a llançar l’arma a terra.
La massa ha dirigit el polze en posició horitzontal i, amb una sèrie de moviments en direcció al cos, ha assenyalat el fatídic punt cap a on havíem de dirigir el colp mortal. No hi ha marxa arrere, la societat ha dictaminat la mort del paper com a mitjà universal d’expressió. I açò no és un equívoc. Només cal mirar entorn nostre…