04 Nov 2009 , Lola Castelló , 0 Comentarios

Navegamos entre dos polos

Diseñadora Designer Dissenyadora

Diseño Función y Diseño Forma o todo lo contrario
fuera – dentro
mar – tierra
fuego- agua
blanco -negro
izquierda-derecha
alegría-tristeza
alto-bajo
soledad-compañía
arriba-abajo
blando-duro
etc
Los diseñadores ¿estamos en la mitad? Somos ambigüos ? ¿En la mitad es donde está la virtud?
Navegamos entre dos polos, a veces nos acercamos más a una parte que a otra y el Diseño no está sujeto a ningún fondo, vamos de una parte a otra cambiando la situación dependiendo del tipo del objeto a diseñar.
Hay veces que pensamos en las posibilidades para facilitar el uso que puede tener un producto, que sea práctico, funcional, asequible etc..Otras veces se diseña un objeto sin una premisa determinada que no entra dentro de ningún norma preestablecida , casi estaría entre el invento y al arte,produciéndose algo hasta entonces desconocido pero que entra a solucionar y mejorar la calidad de vida. Estos,podríamos decir, que son los Diseños  excepcionales que marcan unas soluciones y una estética, que tienen chispa, alma, que nos hablen que nos digan  llévanos contigo, porque es lo que necesitas y te solucionará y te llenará de satisfacción  al estar contigo. Aquí es donde todo diseñador quisiera llegar.

We navigate between poles

Function Design and Form Design, or just the opposite?
outside – inside
sea – earth
fire – water
white – black
left – right
joy – sadness
high – low
loneliness – company
upstairs – downstairs
soft – hard
etc.
Are we designers placed somewhere in the middle? Are we an ambiguous bunch? Does virtue lie in the middle?
We navigate in between poles, sometimes close to one, other times to the other. And Design is not anchored to any bottom, it moves from one end to the other, changing depending on the type of object to be designed.
Sometimes we think about the possibilities to make a product user-friendly, practical, functional, affordable, etc. Other times objects are designed without a determined premise that fits any pre-established norm, almost half way between invention and art, resulting in something up to then unknown but that introduces solutions and improvements in quality of life. Those are what we could consider exceptional designs, marking solutions and setting aesthetic trends, with character and soul, that speak to us, that tell us “take me home with you because I am what you need. I will solve your needs and satisfy you”. That is the point all designers would like to reach.

Naveguem entre dos pols

Disseny Funció i Disseny Forma o tot el contrari
fora – dins
mar – terra
foc – aigua
blanc – negre
esquerra – dreta
alegria – tristesa
alt – baix
soledat – companyia
dalt – baix
bla – dur
etc.
Els dissenyadors estem en la meitat? Som ambigus? En la meitat és on està la virtut?
Naveguem entre dos pols, de vegades ens apropem més a una part que a una altra i el Disseny no està subjecte a cap fons, anem d’una part a una altra canviant la situació depenent del tipus de l’objecte a dissenyar.
Hi ha vegades que pensem en les possibilitats per a facilitar l’ús que pot tindre un producte, que siga pràctic, funcional, assequible, etc. D’altres vegades es dissenya un objecte sense una premissa determinada que no entra dins de cap norma preestablida, quasi estaria entre l’invent i l’art, produint-se una cosa fins aleshores desconeguda però que entra a solucionar i millorar la qualitat de vida. Estos podríem dir que són els Dissenys excepcionals que marquen unes solucions i una estètica, que tenen enginy, ànima, que ens parlen, que ens diguen “porta’ns amb tu”, perquè és el que necessites i et solucionarà i t’omplirà de satisfacció en estar amb tu. Ací és on tot dissenyador volguera arribar.

04 Nov 2009 , Dídac Ballester , 1 Comentarios

Licencia para un uso ético de la tipografía

Diseñador Designer Dissenyador

1. Esta tipografía esta diseñada para dejar sin palabras a la guerra, por eso se prohíbe su uso para escribir declaraciones de guerra.
2. Está prohibido utilizar esta tipografía para escribir mandatos que permitan el uso de la fuerza contra la población civil.
3. Esta tipografía no podrá ser utilizada por gobiernos que practiquen la pena de muerte, la tortura, tratos crueles, inhumanos o degradantes.
4. Queda terminantemente prohibido el uso de esta tipografía en textos que apoyen la desigualdad entre las personas por razón de raza, nacionalidad, sexo, religión y orientación sexual.
5. Esta tipografía está diseñada para escribir palabras, palabras libres con las que construir pensamientos e ideas, por eso se prohíbe su uso a los gobiernos de los paises en los que no exista la libertad de expresión y no se permita la libertad de pensamiento y de conciencia.

Esta licencia se puede descargar para su uso y distribución en …

Licence for the ethical use of typography

1. This typography is designed to leave the war wordless, so its use for war declarations is prohibited.
2. It is forbidden to use this typography to write orders that allow the use of force against the civilian population.
3. This typography cannot be used by governments that practise death penalty, torture, or subject people to cruel, inhuman, or degrading treatment.
4. It is absolutely forbidden to use this typography for texts supporting inequality among people based on race, nationality, gender, religion, or sexual orientation.
5. This typography has been designed to write words, free words with which to build thoughts and ideas, therefore its use is banned in countries where there is no free speech or freedom of thought and conscience.
   

This license can be downloaded for its use and distribution in…

Llicència per a un ús ètic de la tipografia

1. Esta tipografia està dissenyada per a deixar sense paraules la guerra, per això es prohibeix el seu ús per a escriure declaracions de guerra.
2. Està prohibit utilitzar esta tipografia per a escriure mandats que permeten l’ús de la força contra la població civil.
3. Esta tipografia no podrà ser utilitzada per governs que practiquen la pena de mort, la tortura, tractes cruels, inhumans o degradants.
4. Queda terminantment prohibit l’ús d’esta tipografia en textos que donen suport a la desigualtat entre les persones per raó de raça, nacionalitat, sexe, religió i orientació sexual.
   
5. Esta tipografia està dissenyada per a escriure paraules, paraules lliures amb les qual construir pensaments i idees, per això es prohibeix el seu ús als governs dels països en els quals no existisca la llibertat d’expressió i no es permeta la llibertat de pensament i de consciència.
   

Esta llicència es pot descarregar per al seu ús i distribució en …

04 Nov 2009 , Pilar Roger , 0 Comentarios

Artesanos y artistas

Diseñadora Designer Dissenyadora

No es una idea nueva ver paralelismos entre la revolución industrial del siglo diecinueve y la revolución informática que nos ha tocado vivir entre el final del siglo pasado y el principio de éste. Sin entrar en grandes comparativas sociológicas se puede decir que las dos han cambiado la forma de vivir y trabajar de las sociedades que las han tenido que vivir.
Mirándolo desde el punto de vista del diseño la revolución industrial creó el problema de la pérdida de la unión tradicional que había existido entre la artesanía y el arte y yo creo que nuestra revolución informática ha hecho algo parecido, no estoy hablando del diseño grafico en si, ya totalmente informatizado,  sino que hago referencia al diseño y la construcción de paginas webs que a mi parecer no  han sido separados sino  que “han nacido” separados.
Como consecuencia de esto son comunes las críticas de los diseñadores a la falta de gusto de los informáticos a la hora de crear un botón, de dotar de movimiento un menú flash al abrirse… y a su vez los informáticos se quejan de que los diseñadores no entienden las posibilidades de la programación y que no piensan en cómo se ha de construir la página a la hora de diseñarla.
Quizás el intento mas reconocido por solucionar esta separación después de la revolución industrial fue el de la escuela de la Bauhaus bajo la tutela de Walter Gropius que se planteó un intento de reunir las dos ramas, veía en la arquitectura la unificación de todas las artes. Tenía el convencimiento de que el diseño no solo debía reflejar la sociedad sino, además, intentar mejorarla. Gropius quería volver a reunir el trabajo intelectual con el trabajo manual,  quería superar “la arrogancia que divide una clase de la otra y que busca erigir una barrera infranqueable entre los artesanos y los artistas”
¿Existe esta barrera entre los diseñadores de webs y los informáticos? ¿Necesitamos una nueva Bauhaus hoy en día para intentar superar la barrera? No pretendo ofrecer una solución, simplemente hacer reflexionar sobre si es deseable o incluso posible que de alguna forma el camino del “artista” y el “artesano” puedan estar unidos, al fin y al cabo una  pagina web es como un edificio, tiene su base, su estructura, su forma depende de su función,  o mejor dicho citando a Frank Llyod Wright la forma está unida a su función.

Arists and crafstmen

It’s not exactly a new idea to make comparisons between the Industrial Revolution in the 19th century and the computer revolution which we have been living between the end of the last century and the beginning of this one. Without going into deep sociological comparisons it’s fair to say that both have changed the way in which the societies which have experienced them live and work.
Looking at it in terms of design the Industrial Revolution created the problem of the loss of the traditional union which had existed between the crafts and the arts and I think that our computer revolution has created a similar problem. I’m not referring to graphic design in itself, which has become completely computer based, I’m referring to the design and the construction of web pages. In this case they haven’t so much been separated as they have come into existence as separate areas.
One of the consequences of this separation is to hear designers criticise the programmers for the lack of taste shown when they have to create a button or give movement to the opening of a menu in Flash. At the same time the programmers complain that the designers don’t understand the possibilities which programming can offer and don’t think how the page has to be built when they are designing it graphically.
Perhaps the best known attempt to solve the separation alter the Industrial Revolution was in the Bauhaus under the guidance of Walter Gropius who aimed to try and reunite the two branches, art and craft, he saw in architecture the unification of all the arts. He was convinced that design should not only reflect a society but should try and improve it. Gropius wanted to reunite the intellectual work with the manual work, he wanted to overcome “the arrogance which divides one class from another and tries to mount an insurmountable barrier between the artists and the craftsmen”
Does this barrier exist between web designers and programmers? Do we need a new Bauhaus today to try and overcome this barrier? I’m not trying to offer a solution, simply to make us consider whether it is desirable or even possible that in some way the “artist” and the “craftsman” can be united. After all a web page is like a building, it has its foundations, its structure and its form depends on its function, or as Frank Lloyd Wright preferred to say form and function should be one.

Artesans i artistes

No és una nova idea veure paral·lelismes entre la revolució industrial del segle dènou i la revolució informàtica que ens ha tocat viure entre finals del segle passat i principi d’este. Sense entrar en grans comparatives sociològiques es pot dir que les dos han canviat la manera de viure i treballar de les societats que les han hagut de viure.
Mirant-ho des del punt de vista del disseny la revolució industrial creà el problema de la pèrdua de la unió tradicional que havia existit entre l’artesania i l’art i jo crec que la nostra revolució informàtica ha fet una cosa semblant. No estic parlant del disseny gràfic en si mateix, ja totalment informatitzat, sinó que faig referència al disseny i la construcció de pàgines web, que, al meu parer, no han sigut separades sinó que “han nascut” separades.
Com a conseqüència d’acò són comunes les crítiques dels dissenyadors a la falta de gust dels informàtics a l’hora de crear un botó, de donar-li moviment a un menú flash quan s’obri… i al seu torn els informàtics es queixen que els dissenyadors no entenen les possibilitats de la programació i que no pensen com s’ha de construir la pàgina a l’hora de dissenyar-la.
Potser l’intent més reconegut per solucionar esta separació després de la revolució industrial va ser el de l’escola Bauhaus sota la tutela de Walter Gropius, qui plantejà un intent de reunir les dos branques. Ell veia en la arquitectura la unificació de totes les arts. Tenia el convenciment que el disseny no només havia de reflectir la societat sinó, a més, intentar millorar-la. Gropius volia tornar a reunir el treball intel·lectual amb el treball manual, volia superar “l’arrogància que divideix una classe de l’altra i que busca erigir una barrera infranquejable entre els artesans i els artistes”.
Existeix esta barrera entre els dissenyadors de webs i els informàtics? Necessitem una nova Bauhaus hui dia per intentar superar la barrera? No hi pretenc oferir una solució, simplement fer reflexionar sobre si es desitjable o fins i tot possible que d’alguna manera el camí de l’“artista” i l’“artesà” puguen estar units. Al cap i a la fi una pàgina web és com un edifici, té la seua base, la seua estructura i la seua forma depén de la seua funció, o millor dit, citant Frank Lloyd Wright, la forma està unida a la seua funció.

04 Nov 2009 , Daniel Nebot , 0 Comentarios

Tutto revoluto

Diseñador Designer Dissenyador

Cuando las cosas todavía tenían nombre propio, se llamaban diseñadores a los que se ocupaban de definir los productos, muebles, lámparas, herramientas, aparatos y nuevos artilugios. Los modistos creaban trajes y, si eran de alta costura, los presentaban en París. Los grafistas se ocupaban de los signos y símbolos, marcas comerciales, carteles, revistas y todo aquello susceptible de ser rotulado y editado. Los decoradores, luego de forma más adecuada llamados interioristas, se ocupaban del interior de nuestras casas, nuestros cines, locales comerciales, bares y oficinas. Los floristas se ocupaban de los ramos de flores…
Pero un buen día, todos pasaron a llamarse diseñadores y para saber cuál era la ocupación de cada cual, detrás de la palabra diseño se colocó una segunda palabra que nos saca de dudas y nos aleja del caos. Así, los modistos pasaron a llamarse “diseñadores de moda”, los grafistas “diseñadores gráficos”, los diseñadores “diseñadores industriales” (recientemente “diseñadores de producto”), los interioristas “diseñadores de interiores”, los floristas “diseñadores de ornamentos florales” y así, hasta el infinito. Si bien, debo aclarar que alguna de estas disciplinas no está reconocida por las asociaciones de profesionales del diseño.
Por esta y otras razones la palabra diseño no define nada homogéneo, su significado depende de quién la utilice y para qué. El diseño se ha convertido en una profesión de profesiones, un cajón de sastre donde te puedes crear la tuya propia.
Hoy, en un “más difícil todavía”, algunos diseñadores no escarmentados, coreados por teóricos y afines, están empeñados en una nueva ampliación de los confines del diseño, y nos proponen nuevas y atractivas competencias para los diseñadores: arte, fotografía, arquitectura, literatura, gastronomía… y todas aquellas disciplinas que en un momento determinado estén en auge.
Diseñar no es una profesión, es un chollo.

Totum Revolutum

Back when everything still had a name of its own, designers were those people who defined products, furniture, lamps, tools, appliances and new devices. Couturiers made clothes, and if these could be called haute couture, then they were presented in Paris. Graphic artists looked after signs and symbols, posters, magazines, and anything that could potentially be labelled and published.
Decorators decorated our homes, cinemas, shops, bars and offices. Florists arranged bouquets… Yet all of a sudden they started to be known as designers, and in order to distinguish one from another, a second word was needed before the term designer to dispel any doubts. So, couturiers became “fashion designers”; graphic artists “graphic designers”; erstwhile designers became “industrial designers” and more recently “product designers”; decorators are “interior designers”; florists have transmuted into “floral designers”, and so on and so forth ad infinitum. That notwithstanding, I ought to clarify that some of these disciplines are not recognised as such by professional design associations.
For this and other reasons, the term design does not define anything standardized or uniform, instead its meaning depends on who is using it and with what intention. Today, designing is a profession of professions, a mixed bag where you can pick and choose all that you need to create your own one.
At present, in what amounts to “and now for something even more difficult”, some designers who have still not learned the lesson, egged on by theoreticians and the like, are determined to push the limits of design even further, proposing exciting new fields for designers like art, photography, architecture, gastronomy… and all those disciplines booming at any given time.
Let’s face it, designing is not a profession, it’s a cushy number.

Tutto revoluto

Quan les coses encara tenien nom propi, es deia dissenyadors als qui  s’ocupaven de definir els productes, mobles, llums, eines, aparells i nous artefactes. Els modistes creaven vestits i, si eren d’alta costura, els presentaven a París. Els grafistes s’ocupaven dels signes i símbols, marques comercials, cartells, revistes i tot allò susceptible de ser retolat i editat.
Els decoradors, després de forma més adequada dits interioristes, s’ocupaven  de l’interior de les nostres cases, els nostres cines, locals comercials, bars i oficines. Els floristes s’ocupaven dels rams de flors… Però un bon dia, tots van passar a dir-se dissenyadors i, per saber quina era l’ocupació  de cadascú, darrere de la paraula disseny es va col·locar una segona paraula que ens trau de dubtes i ens allunya del caos. Així, els modistes van passar a dir-se “dissenyadors de moda”, els grafistes, “dissenyadors gràfics”, els dissenyadors, “dissenyadors industrials” (recentment “dissenyadors de producte”), els interioristes,  “dissenyadors d’interiors”, els floristes, “dissenyadors d’ornaments florals” i  així fins l’infinit. Si bé he d’aclarir que alguna d’estes disciplines no està reconeguda per les associacions de professionals del disseny.
Per esta i altres raons la paraula disseny no defineix res homogeni, el seu significat depén de qui la utilitze i per a què. El disseny s’ha convertit en una professió de professions, un calaix de sastre on te’n pots crear la teua pròpia.
Hui, en un “més difícil encara”, alguns dissenyadors no escarmentats, corejats por teòrics i afins, estan obstinats en una nova ampliació dels confins del disseny, i ens proposen noves i atractives competències per als dissenyadors: art, fotografia, arquitectura, literatura, gastronomia… i totes aquelles disciplines que en un moment determinat estiguen en auge.
Dissenyar no és una professió, és una mina.

04 Nov 2009 , Camilla Diedrich , 0 Comentarios

Se me pide que exprese algunas opiniones sobre el futuro del diseño

Diseñadora Designer Dissenyadora

A los que trabajan con arte y diseño se les suelen formular preguntas sobre lo que han hecho y el porqué.
A veces tengo la sensación de que es como preguntar a un chef por qué ha hecho un plato en concreto o como pedir a un músico que explique la sección de percusión. Es interesante saber que Picasso hizo el Guernica pensando en la guerra, pero lo que configura el cuadro no es eso.
Aquello que no se puede explicar es siempre lo más interesante. Eso es lo que enciende nuestra imaginación. Las explicaciones son para que los que se dedican al marketing puedan llegar antes a los clientes.
La educación que recibí de unos padres artistas y el tiempo pasado en manifestaciones políticas han hecho que la situación de los trabajadores sea una de mis preocupaciones constantes. Por eso, cuando comenzamos la producción a mano de la lámpara textil BPL, pregunté si los salarios eran suficientes. Se me aseguró que sí. Cuando en compañía de otro de nuestros grandes fabricantes visitamos a su mayor proveedor en Turquía, sentamos a unas diez personas a comer en torno a una mesa y fuimos atendidos por el cocinero de la empresa. Pregunté a una mujer si le gustaba el trabajo; naturalmente, dijo que sí, y seguramente era verdad…
Pero la sensación de no tener todos los datos sobre la situación real de los trabajadores y el respeto por el medio ambiente son algunas de las razones por las que he empezado a producir yo misma a pequeña escala, a intentar encontrar pequeños fabricantes cercanos a mí o a hacer las cosas a mano yo misma. Uno de mis proyectos contempla la producción de papel pintado con una iluminación impresa en él que consume menos electricidad que el LED.
Estoy convencida de que ese tipo de pequeños actos puede acabar desencadenando un efecto mariposa. Además, siempre me han interesado aquellas pequeñas cosas cotidianas que están impregnadas de un sentimiento positivo. Me gusta combinar lo lúdico y lo serio.
Por eso, creo que hoy esas preguntas sobre lo que has hecho y por qué, tienen más sentido.

I am asked to have some opinions on the future of design

If you work with especially art or design you will always get inquiries on explaining what you did and why.
Some times I feel it´s like asking a chef “why did you make this dish” or a musician “can you please explain the drumsection?” Yes, it is interesting that Picasso made Guernica thinking about the war, but this is not what makes the painting.
It is always the things that you cannot explain which are the most interesting, they trigger your own imagination, and explanations are for the marketing people to faster reach out to the customers.
Raised by artist parents and spending time in political manifestations, I have always been aware of the workers situation, like when the BPL lamp textile was going to be produced by hand, I asked if they got paid enough, I was assured that they were. When being with another of our largest producers visiting their largest supplier in Turkey, we sat 10 people eating around a large table and were served by their personal chef, I tried to ask a woman if she liked here job, of course she said yes and probably she meant it…
The feeling of not being able to really know enough about the laborers situation and the care about the environment are among several reasons why I have been starting a production of my own in small scale and trying to find smaller producers nearby or making things myself by hand.  One project is to produce a wallpaper with light printed on which consumes less power than LED.
I think that it is the small actions of concern that can actually in the end work like a butterfly-effect and I have always been interested in the small things in everyday life that have a positive feeling. I like to combine playfullness with seriousity.
So today I think that the question of what you did and why has earned a meaning.

Se’m demana que expresse algunes opinions sobre el futur del disseny

Als qui treballen amb art i disseny se’ls solen formular preguntes sobre el que han fet i per què.
De vegades tinc la sensació que és com preguntar a un xef per què ha fet un plat en concret o com demanar a un músic que explique la secció de percussió. És interessant saber que Picasso va fer el Guernica pensant en la guerra, però el que configura el quadro no és això.
Allò que no es pot explicar és sempre el més interessant. Això és el que encén la nostra imaginació. Les explicacions són perquè aquells que es dediquen al màrqueting puguen arribar abans als clients.
L’educació que vaig rebre d’uns pares artistes i el temps passat en manifestacions polítiques han fet que la situació dels treballadors siga una de les meues preocupacions constants. Per això, quan vam començar la producció a mà del llum tèxtil BPL, vaig preguntar si els salaris eren suficients. Se’m va assegurar que sí. Quan en companyia d’un altre dels nostres grans fabricants vam visitar el seu major proveïdor a Turquia, vam seure unes deu persones a menjar al voltant d’una taula i vam ser atesos pel cuiner de l’empresa. Vaig preguntar a una dona si li agradava el treball; naturalment, va dir que sí, i segurament era veritat…
Però la sensació de no tindre totes les dades sobre la situació real dels treballadors i el respecte pel medi ambient són algunes de les raons per les quals he començat a produir jo mateixa a xicoteta escala, a intentar trobar xicotets fabricants propers a mi o a fer les coses a mà jo mateixa. Un dels meus projectes contempla la producció de paper pintat amb una il·luminació impresa en ell que consumeix menys electricitat que el LED.
Estic convençuda que eixe tipus de xicotets actes pot acabar desencadenant un efecte papallona. A més, sempre m’han interessat aquelles xicotetes coses quotidianes que estan impregnades d’un sentiment positiu. M’agrada combinar allò lúdic i allò seriós.
Per això, crec que hui eixes preguntes sobre el que has fet i per què tenen més sentit.