http://www.articulado.org/wp-content/themes/press

04 Nov 2009 , Nicolette Scharpenberg , 0 Comentarios

Amigos 2.0


Nicolette Scharpenberg

Periodista independiente Freelance journalist Periodista independent

Cuenta el primer segundo. Elegir entre un cosquilleo en la tripa o un malestar. El entendimiento del diseño no es más que un reflejo de sí mismo. Sirve como medio de comunicación. A través de las formas, los colores y los materiales, las cosas adquieren alma. Cómo una cara nos puede resultar a veces simpática, a veces desagradable, a veces triste, a veces graciosa y nos ofrece una parte de su ser querido. Los diseños sirven para coquetear y para halagar a quien los posee. Si se han enamorado, fúndanse con ellos. Los diseños son todavía lo que se comunica públicamente, en un sueño profundo, de una manera subversiva. El diseño puede ayudar a que unas pocas palabras se deban utilizar. Los diseños son Amigos 2.0. y guerrillas al mismo tiempo.

hr

Friends 2.0

The first second counts. Deciding whether it’s butterflies in the stomach or an upset tummy. Understanding design is nothing but a mere reflection of itself. It works as a means of communication. Things acquire a soul through forms, colours and materials. Not unlike a face that can sometimes strike us as friendly, or maybe unpleasant, or sad, or funny, showing us yet another side of a loved one. Designs can be used to flirt and to flatter their owners. If they’ve aroused your desire, merge with them. Designs are still what is subversively, publicly, communicated in a deep sleep. Design can contribute to the obligatory use of a few words. Designs are at once Amigos 2.0. and guerrillas.

hr

Amics 2.0

Compta el primer segon. Elegir entre un pessigolleig en la panxa o un malestar. L’enteniment del disseny no és més que un reflex de si mateix. Serveix com a mitjà de comunicació. A través de les formes, els colors i els materials, les coses adquireixen ànima. De la mateixa manera que una cara ens pot resultar de vegades simpàtica, de vegades desagradable, de vegades trista, de vegades graciosa i ens ofereix una part del seu ésser estimat. Els dissenys serveixen per a coquetejar i per a afalagar a qui els té. Si s’han enamorat, fonguen-se amb ells. Els dissenys són encara allò que es comunica públicament, en un somni profund, d’una manera subversiva. El disseny pot ajudar perquè unes poques paraules s’hagen d’utilitzar. Els dissenys són Amics 2.0 i guerrilles alhora.

04 Nov 2009 , Nilufer Durna , 0 Comentarios

Desde otro punto de vista


Nilufer Durna

Diseñadora Designer Dissenyadora

Visto desde otro punto de vista, ¿no equivaldrá el diseño a redescubrir, quizás, una percepción diferente de aquello que vivimos o admiramos? Pensemos en la vida. Por ejemplo, en las gotas de agua, en el instante de su encuentro, en su forma de fluir, en los círculos que crean al fundirse con el flujo líquido; imaginemos la cantidad de diseñadores que se han inspirado en esa idea. Por diferentes que sean las vivencias de los profesionales del diseño, hay algo común a todos ellos: ven mucho, analizan mucho y viven mucho…
Para nosotros, esa es la única forma de encontrar lo que todavía no está hecho. Cuando el Diseño carece de alma, es incapaz de dar con un lugar en donde ser…
Diseñar es como ir de un alma a otra… Sentir, durante un segundo, que se está en el lugar de otro…
Ser capaz de comprender su deseo, de ver desde su punto de vista…
Por increíble que parezca, la gente sabe lo que quiere. Primero vienen las necesidades. Antes que nada, la gente quiere tener eso.
Por tanto, al diseñar, me centro en primer lugar en las necesidades. Después, mi cliente me detalla sus deseos y luego surge eso de “¿y ahora, qué puedo hacer con este diseño?”.
Es entonces cuando todas las piedrecitas que había ido guardando en mi falda empiezan a caer, una por una. Y empiezo a dibujar bocetos en mis papeles amarillentos…
Los lugares son como castillos: hay puntos en donde todas nuestras defensas pueden caer. Y eso es lo que me gusta. Sólo la libertad trae la calma.
Lo libre se esconde en la Libertad. La libertad se esconde en el orden. El orden se esconde en la simplicidad. Todos viven y se mueven en un perfecto círculo vicioso.
En esta existencia que vivimos como caos, me limito a presentar y mostrar “una idea blanca”. Tranquilidad y emoción. Como el truco y el amor.
Si el diseño fuera un color, lo llamaría ‘color de noche’. Busco la pureza en el ‘Blanco’, busco el amor en el ‘Rojo’ y, a veces, busco la tranquilidad en los colores pastel.
Hay tantos colores míos, que me escondo en el ‘color de noche’. Se limitan a esperar la llegada de la luz del día para hacerse visibles a todos los demás…

hr

Looking from another point of view

Isn’t Design, looking from another point of view… Discovering again… Maybe, a different perception of what we live or what we admire… Think about life,,, For example water drops… The moments they come together, the way they flow, the circles they constitute when becoming one with water; imagine how many people did this idea inspire about Design. Designers may have different shares, but they all have the same denominator. See a lot, analyze a lot and live a lot…
That’s the only way for us to found the undone. If Design have no soul, then it cannot found itself a place to be…
Design is like passing from a soul mood to another… Feeling, as into somebody else’s place, for a second…
To be able to understand his/her desire, looking from his/her point of view…
People know what they want. It’s incredible… First comes the needs… First of all, all people want to own that.
When designing, I first focus on the needs. After that my customer enumerates his desires, it comes to me, “ and, now for this design, what can I do ?”
That’s when all the stones that I was saving on my skirt, start to spill, one by one. And I start to sketch out… To my yellowish papers…
Places are like castles… There are points where all our guards may fall down… That’s what I like… Tranquility can only appear with freedom.
Free is hidden in Freedom. Freedom is hidden in order. Order is hidden in simplicity. They all move and live in a perfect vicious circle.
In the lifes that we all live as a chaos, I simply present and show “ a white idea”. Tranquility
and emotion. Just like trick and love.
If design was a color, I would have called it ‘the color of the night’. I search for a purity in ‘White’, I look for love in ‘Red’, and sometimes I search for tranquility in pastel colors.
There are so many colors of mine, that I hide, in the ‘color of the night’. They all just wait, for a day light, in order to become visible to everyone…

hr

Des d’un altre punt de vista

Vist des d’un altre punt de vista, no equivaldrà el disseny a redescobrir, potser, una percepció diferent d’allò que vivim o admirem? Pensem en la vida. Per exemple, en les gotes d’aigua, en l’instant de la seua trobada, en la seua forma de fluir, en els cercles que creen al fondre’s amb el fluix líquid; imaginem la quantitat de dissenyadors que s’han inspirat en eixa idea. Per diferents que siguen les vivències dels professionals del disseny, hi ha alguna cosa comuna en tots ells: veuen molt, analitzen molt i viuen molt…
Per a nosaltres, eixa és l’única forma de trobar el que encara no està fet. Quan el Disseny manca d’ànima és incapaç de trobar un lloc on ser…
Dissenyar és com anar d’una ànima a una altra… Sentir, durant un segon, que s’està en el lloc d’un altre…
Ser capaç de comprendre el seu desig, de veure des del seu punt de vista…
Per increïble que semble, la gent sap el que vol. Primer vénen les necessitats. Abans de tot, la gent vol tindre això.
Per tant, al dissenyar, em centre en primer lloc en les necessitats. Després, el meu client em detalla els seus desitjos i després sorgeix això de “i ara què puc fer amb este disseny?”.
És aleshores quan totes les pedretes que havia anat guardant en la meua falda comencen a caure, una per una. I comence a dibuixar esbossos en els meus papers groguencs…
Els llocs són com castells: hi ha punts on totes les nostres defenses poden caure. I això és el que m’agrada. Només la llibertat du la calma.
Allò lliure s’amaga en la Llibertat. La llibertat s’amaga en l’ordre. L’ordre s’amaga en la simplicitat. Tots viuen i es mouen en un perfecte cercle viciós.
En esta existència que vivim com un caos, em limite a presentar i mostrar “una idea blanca”. Tranquil·litat i emoció. Com el truc i l’amor.
Si el disseny fóra un color, l’anomenaria ‘color de nit’. Busque la puresa en el ‘Blanc’, busque l’amor en el ‘Roig’ i, de vegades, busque la tranquil·litat en els colors pastel.
Hi ha tants colors meus, que m’amague en el ‘color de nit’. Es limiten a esperar l’arribada de la llum del dia per fer-se visibles a tots els altres…

04 Nov 2009 , Nacho Lavernia , 0 Comentarios

Elogio de la copia


Nacho Lavernia

Diseñador Designer Dissenyador

Estamos atrapados en una obsesiva búsqueda de originalidad. Todo tiene que ser diferente, singular, inédito: la novedad es el motor de nuestro tiempo. La piedra filosofal que todos buscamos. ¿Por qué la originalidad ha sido elevada a categoría absoluta? Nunca antes el artesano pretendió ser original. Ni el arquitecto. Ni el artista. La originalidad era una consecuencia, no un fin. Nadie exigía originalidad. ¿Por qué ahora sí?
La originalidad es elevada a categoría absoluta por la sociedad de consumo, por la necesidad de vender y comprar cosas que ofrezcan algo más que la mera satisfacción de una necesidad material. Para las empresas producir bien ya no es un factor competitivo. Lo hacen todas. Ahora las ventajas competitivas más asequibles y más duraderas son las que se derivan del concepto “marca”, del diseño como creador de diferencias formales, del diseño emocional, de las experiencias de consumo. “Los objetos no tienen como destino, de ninguna manera, el ser poseídos y usados, sino solamente el ser producidos y comprados.” (El sistema de los objetos. J.Baudrillard / S.XXI ed.)
Para que los engranajes de este mecanismo estén permanentemente engrasados es necesario acelerar la obsolescencia de los productos (sistema moda) en todos los sectores de consumo, en base a la constante oferta de novedades. La búsqueda de originalidad se muestra de este modo como consecuencia y causa al mismo tiempo de la insaciabilidad  del mercado. Nada pues más revolucionario, más sostenible que la no-originalidad. ¡Viva la copia! ¡Abajo el canon! ¿Pensar que la originalidad no es un fin sino una consecuencia nos hará peores diseñadores?

hr

In praise of the copy

We are caught up in an obsessive search for originality. Everything has to be different, unique, previously unseen. In fact, novelty seems to be the driving engine of our time, our philosopher’s stone and our holy grail. Yet, why and when was originality raised to an absolute category? The craftsman never had any pretensions to originality. Nor the architect. Nor even the artist. Originality was a consequence and not an end in itself. And nobody used to demand originality. So, why now?
Originality was raised to a supreme category by the consumer society, by the need to sell and buy things that offer something other than merely satisfying a material necessity. For businesses, producing a good product is no longer a competitive factor because that’s a groundbase we take for granted. Now the most long-lasting competitive benefits are those predicated on the “brand”, the concept of design as a wellspring of formal differences, of emotional design, of the experience of consuming. Or as Jean Baudrillard put it in The System of Objects “objects now are by no means meant to be owned and used but solely to be produced and bought.”
To keep the cogs of this mechanism permanently oiled it is necessary to accelerate the obsolescence of products (the fashion system) in all sectors of consumption, based on the non-stop offer of new products. The search for originality can be seen in this light as a consequence and, at once, a cause of the insatiability of the market. That makes non-originality the most revolutionary, most sustainable thing there is. Viva the copy! Down with the canon! Do you really think that viewing originality not as an end but as a consequence will make us worse designers?

hr

Elogi de la còpia

Estem atrapats en una obsessiva cerca d’originalitat. Tot ha de ser diferent, singular, inèdit: la novetat és el motor del nostre temps. La pedra filosofal que tots busquem. Per què l’originalitat ha sigut elevada a categoria absoluta? Mai abans l’artesà va pretendre ser original. Ni l’arquitecte. Ni l’artista. L’originalitat era una conseqüència, no un fi. Ningú no exigia originalitat. Per quà ara sí?
L’originalitat és elevada a categoria absoluta per la societat de consum, per la necessitat de vendre i comprar coses que oferisquen alguna cosa més que la mera satisfacció d’una necessitat material. Per a les empreses produir bé ja no és un factor competitiu. Ho fan totes. Ara els avantatges competitius més assequibles i més duradors són els que es deriven del concepte “marca”, del disseny com a creador de diferències formals, del disseny emocional, de les experiències de consum. “Los objetos no tienen como destino, de ninguna manera, el ser poseídos y usados, sino solamente el ser producidos y comprados.” (El sistema de los objetos. J. Baudrillard / S.XXI ed.).
Perquè els engranatges d’este mecanisme estiguen permanentment engrassats és necessari accelerar l’obsolescència dels productes (sistema moda) en tots els sectors de consum, basant-se en la constant oferta de novetats. La cerca d’originalitat es mostra d’esta manera com a conseqüència i causa alhora de la insaciabilitat del mercat. Res, doncs, més revolucionari, més sostenible que la no-originalitat. Visca la còpia! A baix el cànon! Pensar que l’originalitat no és un fi sinó una conseqüència ens farà pitjors dissenyadors?

04 Nov 2009 , Lola Castelló , 0 Comentarios

Navegamos entre dos polos


Lola Castelló

Diseñadora Designer Dissenyadora

Diseño Función y Diseño Forma o todo lo contrario
fuera – dentro
mar – tierra
fuego- agua
blanco -negro
izquierda-derecha
alegría-tristeza
alto-bajo
soledad-compañía
arriba-abajo
blando-duro
etc
Los diseñadores ¿estamos en la mitad? Somos ambigüos ? ¿En la mitad es donde está la virtud?
Navegamos entre dos polos, a veces nos acercamos más a una parte que a otra y el Diseño no está sujeto a ningún fondo, vamos de una parte a otra cambiando la situación dependiendo del tipo del objeto a diseñar.
Hay veces que pensamos en las posibilidades para facilitar el uso que puede tener un producto, que sea práctico, funcional, asequible etc..Otras veces se diseña un objeto sin una premisa determinada que no entra dentro de ningún norma preestablecida , casi estaría entre el invento y al arte,produciéndose algo hasta entonces desconocido pero que entra a solucionar y mejorar la calidad de vida. Estos,podríamos decir, que son los Diseños  excepcionales que marcan unas soluciones y una estética, que tienen chispa, alma, que nos hablen que nos digan  llévanos contigo, porque es lo que necesitas y te solucionará y te llenará de satisfacción  al estar contigo. Aquí es donde todo diseñador quisiera llegar.

hr

We navigate between poles

Function Design and Form Design, or just the opposite?
outside – inside
sea – earth
fire – water
white – black
left – right
joy – sadness
high – low
loneliness – company
upstairs – downstairs
soft – hard
etc.
Are we designers placed somewhere in the middle? Are we an ambiguous bunch? Does virtue lie in the middle?
We navigate in between poles, sometimes close to one, other times to the other. And Design is not anchored to any bottom, it moves from one end to the other, changing depending on the type of object to be designed.
Sometimes we think about the possibilities to make a product user-friendly, practical, functional, affordable, etc. Other times objects are designed without a determined premise that fits any pre-established norm, almost half way between invention and art, resulting in something up to then unknown but that introduces solutions and improvements in quality of life. Those are what we could consider exceptional designs, marking solutions and setting aesthetic trends, with character and soul, that speak to us, that tell us “take me home with you because I am what you need. I will solve your needs and satisfy you”. That is the point all designers would like to reach.

hr

Naveguem entre dos pols

Disseny Funció i Disseny Forma o tot el contrari
fora – dins
mar – terra
foc – aigua
blanc – negre
esquerra – dreta
alegria – tristesa
alt – baix
soledat – companyia
dalt – baix
bla – dur
etc.
Els dissenyadors estem en la meitat? Som ambigus? En la meitat és on està la virtut?
Naveguem entre dos pols, de vegades ens apropem més a una part que a una altra i el Disseny no està subjecte a cap fons, anem d’una part a una altra canviant la situació depenent del tipus de l’objecte a dissenyar.
Hi ha vegades que pensem en les possibilitats per a facilitar l’ús que pot tindre un producte, que siga pràctic, funcional, assequible, etc. D’altres vegades es dissenya un objecte sense una premissa determinada que no entra dins de cap norma preestablida, quasi estaria entre l’invent i l’art, produint-se una cosa fins aleshores desconeguda però que entra a solucionar i millorar la qualitat de vida. Estos podríem dir que són els Dissenys excepcionals que marquen unes solucions i una estètica, que tenen enginy, ànima, que ens parlen, que ens diguen “porta’ns amb tu”, perquè és el que necessites i et solucionarà i t’omplirà de satisfacció en estar amb tu. Ací és on tot dissenyador volguera arribar.

04 Nov 2009 , Dídac Ballester , 1 Comentarios

Licencia para un uso ético de la tipografía


Dídac Ballester

Diseñador Designer Dissenyador

  1. Esta tipografía esta diseñada para dejar sin palabras a la guerra, por eso se prohíbe su uso para escribir declaraciones de guerra.
  2. Está prohibido utilizar esta tipografía para escribir mandatos que permitan el uso de la fuerza contra la población civil.
  3. Esta tipografía no podrá ser utilizada por gobiernos que practiquen la pena de muerte, la tortura, tratos crueles, inhumanos o degradantes.
  4. Queda terminantemente prohibido el uso de esta tipografía en textos que apoyen la desigualdad entre las personas por razón de raza, nacionalidad, sexo, religión y orientación sexual.
  5. Esta tipografía está diseñada para escribir palabras, palabras libres con las que construir pensamientos e ideas, por eso se prohíbe su uso a los gobiernos de los paises en los que no exista la libertad de expresión y no se permita la libertad de pensamiento y de conciencia.

Esta licencia se puede descargar para su uso y distribución en …

hr

Licence for the ethical use of typography

  1. This typography is designed to leave the war wordless, so its use for war declarations is prohibited.
  2. It is forbidden to use this typography to write orders that allow the use of force against the civilian population.
  3. This typography cannot be used by governments that practise death penalty, torture, or subject people to cruel, inhuman, or degrading treatment.
  4. It is absolutely forbidden to use this typography for texts supporting inequality among people based on race, nationality, gender, religion, or sexual orientation.
  5. This typography has been designed to write words, free words with which to build thoughts and ideas, therefore its use is banned in countries where there is no free speech or freedom of thought and conscience.

This license can be downloaded for its use and distribution in…

hr

Llicència per a un ús ètic de la tipografia

  1. Esta tipografia està dissenyada per a deixar sense paraules la guerra, per això es prohibeix el seu ús per a escriure declaracions de guerra.
  2. Està prohibit utilitzar esta tipografia per a escriure mandats que permeten l’ús de la força contra la població civil.
  3. Esta tipografia no podrà ser utilitzada per governs que practiquen la pena de mort, la tortura, tractes cruels, inhumans o degradants.
  4. Queda terminantment prohibit l’ús d’esta tipografia en textos que donen suport a la desigualtat entre les persones per raó de raça, nacionalitat, sexe, religió i orientació sexual.
  5. Esta tipografia està dissenyada per a escriure paraules, paraules lliures amb les qual construir pensaments i idees, per això es prohibeix el seu ús als governs dels països en els quals no existisca la llibertat d’expressió i no es permeta la llibertat de pensament i de consciència.

Esta llicència es pot descarregar per al seu ús i distribució en …

  • Participan

  • También en Articulado

  • Últimos Comentarios

  • Artículos recientes

  • Etiquetas

  • Twitter

    • ...loading Twitter Stream