24 Ago 2009 , Andrea Balboni , Artículos, Autores, 0 Comentarios

Diseño gráfico: mi experiencia

Diseñadora Designer Dissenyadora

“De la plantación de mangles a los primeros sistemas de alerta combinando megáfonos y bicicletas, muchas de las herramientas más eficaces se centran, más que en una tecnología cara, en la movilización de efectivos humanos… En el proceso que va de la planificación y la preparación a la financiación, si se quiere reducir nuestra vulnerabilidad frente a los peligros, debemos actuar ya”.
Si es verdad que el diseño gráfico trata de la comunicación, no nos será difícil comprender cuanto de positivo los diseñadores pueden aportar al mundo ya que, como apunta John Holmes en un artículo recientemente publicado en la revista The Economist, a la hora de afrontar una situación de crisis, “muchas de las herramientas más eficaces se centran […] en la movilización de efectivos humanos”. En su artículo, Holmes se refiere específicamente a las acciones a adoptar ante el ataque de catástrofes naturales, lo que, a la vista del número cada vez mayor de desastres relacionados con el clima que tienen lugar cada año en el planeta, constituye, claramente, un desafío para el mundo.
Pero, no se suponía que mi colaboración con esta publicación tuviera que versar sobre cómo los diseñadores gráficos podemos ayudar a “salvar el mundo”. Creo que ese es un interrogante que todos –diseñadores o no- deben comenzar a plantearse cada vez más dado el crecimiento de problemas a que se enfrenta nuestro planeta.
Lo que deseaba compartir son mis experiencias como dise ñadora gráfica en los Estados Unidos (Nueva York), Italia (Milán y Bolonia) y el Reino Unido (Londres). Cada país presenta considerables diferencias de enfoque del diseño gráfico, incluyendo la estima o valoración de los diseñadores, las metodologías de trabajo de estos y, naturalmente, sus sensibilidades estéticas. Con todo, al final, la meta del diseñador es siempre la misma: comunicar eficazmente las ideas…

“From planting mangrove trees to bicycle-and-bullhorn early-warning systems, many of the most effective tools are about mobilising people, not expensive technology….From planning and preparedness to financing, we need to act now if we are to reduce our vulnerability to hazards.”
If graphic design is truly about communication, then it is easy to see how we designers can make a positive contribution to the world, for as John Holmes points out in a recent article in The Economist magazine, “the most effective tools” when dealing with a crisis situation “are about mobilising people”.* Holmes was speaking specifically about actions that must happen when natural disasters strike. And with more and more climate-related disasters reported each year across the globe, this is indeed a challenge for the world.
But my contribution to this publication was not meant to be focused on how we as graphic designers can help “save the world”. I think that that is a question that everyone, designers and non alike, have begun asking themselves more and more as our problems in this world only seem to mount. I believe that everyone must find their own way to respond.
What I did want to share were my own experiences working in graphic design in the USA (New York City), Italy (Milan and Bologna) and the UK (London). There were significant differences in each country to the approach to graphic design including how designers were esteemed and valued, what the designers’ work methodologies were, and of course, their aesthetic sensibilities. In the end, however, the goal of the designer was always the same: to effectively communicate ideas…

“De la plantació de mangles als primers sistemes d’alerta combinant megàfons i bicicletes, moltes de les eines més eficaces se centren, més que en una tecnologia cara, en la mobilització d’efectius humans… En el procés que va de la planificació i la preparació al finançament, si es vol reduir la nostra vulnerabilitat davant els perills, hem d’actuar ja”.
Si és cert que el disseny gràfic tracta de la comunicació, no ens serà difícil comprendre quant de positiu poden aportar al món els dissenyadors ja que, com apunta John Holmes en un article recentment publicat en la revista The Economist, a l’hora d’afrontar una situació de crisi, “moltes de les eines més eficaces se centren […] en la mobilització d’efectius humans”.* En el seu article, Holmes es refereix específicament a les accions que cal adoptar davant l’atac de catàstrofes naturals, cosa que, en vista del nombre cada vegada major de desastres relacionats amb el clima que tenen lloc cada any al planeta, constitueix, clarament, un desafiament per al món.
Se suposava, però, que la meua col·laboració amb esta publicació no havia de versar sobre com els dissenyadores gràfics podem ajudar a “salvar el món”. Crec que eixe és un interrogant que tots –dissenyadors o no- han de començar a plantejar-se cada vegada més atés el creixement dels problemes als quals s’enfronta el nostre planeta.
El que desitjava compartir són les meues experiències com a dissenyadora gràfica als Estats Units (Nova York), Itàlia (Milà i Bolonya) i el Regne Unit (Londres). Cada país presenta considerables diferències d’enfocament del disseny gràfic, incloent-hi l’estima o valoració dels dissenyadors, les seues metodologies de treball i, naturalment, les seues sensibilitats estètiques. Amb tot, al remat, la meta del dissenyador és sempre la mateixa: comunicar eficaçment les idees…