http://www.articulado.org/wp-content/themes/press
El espacio de la profesión

25 Ago 2009 , Enric Jardí , Artículos, Autores, Portada, 1 Comentarios

El espacio de la profesión


Enric Jardí

Presidente de la ADG-FAD President of ADG-FAD President de l’ADG-FAD

Hace algún tiempo una persona que está pendiente de la actualidad del diseño gráfico en nuestro país envió un mensaje a los miembros de la junta de la ADG-FAD. El e-mail contenía un enlace a una página web donde un emprendedor se había inventado un sistema que ofrecía a cualquiera la posibilidad de construirse la propia imagen gráfica. Una vez introducido el nombre de la empresa o la persona, se trataba de elegir una tipografía, un color, unos efectos visuales –sombras, metálicos, web 2.0 (por cierto, que eso de 2.0 va camino de quedarse solo en un estilo gráfico), etc. Al gusto del usuario también se podía añadir un símbolo: una bola del mundo, una flecha, una inicial o cualquier dibujo del repertorio habitual de la imagen corporativa actual. El sistema producía originales listos para imprenta de las aplicaciones más típicas en PDF. Con diferentes tarifas y ofertas, se presentaba a unos precios que, comparados con lo que acostumbramos a cobrar los profesionales, se podían considerar reventados.
Ignoro si el sistema funcionaba bien o si ni tan siquiera existe todavía. Sí que sé que no era la única página web que ofrecía esta clase de servicios y que en este caso la web estaba bastante bien montada. Se explicaba bien, era sólida en el paso a paso e intuitiva.
El caso es que el remitente del mensaje, sabedor que desde la actual junta de la ADG ya hemos emitido algunos mensajes opinando de temas relacionados con la praxis profesional, nos sugería con muy buena intención que “hiciéramos alguna cosa”.
Aunque seguro que comparto con quienes nos enviaron el mensaje muchas ideas de cómo tendría que ser la profesión, en aquel momento no quise escribir nada porque sospeché que lo que él me pedía no era exactamente lo que yo pensaba sobre este tema. Más bien al contrario.
Como ahora la ADCV me ha invitado amablemente a hablar aquí, fuera de casa, aprovecharé para hacer algunas observaciones sobre este tema.
Intuyo que el principal problema es que en este tipo de iniciativas alguien ve un acto de intrusismo profesional. Es como si alguien ofreciera al público en general una posibilidad de hacer “diseño sin diseñadores”…

hr

The space of the profession

A while ago, an individual who keeps up with developments in graphic design in our country sent a message to the board members of the ADG-FAD. The e-mail included a link to a webpage that offered anyone the possibility of developing a graphic image by himself. Once the name of the company or individual was entered, it only took choosing a typography, a colour, visual effects—shadows, highlights, web 2.0 (by the way, the whole web 2.0 thing is on its way to becoming a mere graphic style) etc. If the user so wished, he could also add a symbol: a globe, an arrow, an initial or any drawing from the conventional repertoire of today’s corporate image. The system produced originals in PDF format, ready to be printed by the most common software applications. With different prices and offers, as compared to the regular fees of professionals, it seemed like a bargain.
I don’t know whether the system worked well, or even if it’s still in existence. But I know that this was not the only webpage that offered this type of services, and that in this particular instance the webpage had a well organised interface. It was easy to understand, efficient, user-friendly.
At any rate, the sender of the message, aware that we in the ADG board had already released some statements on subjects related to our professional practice, urged us with the best intentions that we “do something about it.”
Although the sender of the message and I share many ideas about how the profession ought to be, at the time I did not write anything back because I suspected that what he asked of me was not exactly what I felt had to be done. In fact, they seemed like polar opposites.
Since now the ADCV has extended me a kind invitation to speak here, away from home, I will take the opportunity to make some observations on this subject.
I feel that the main problem is that some people perceive a sort of professional intrusion in these kind of initiatives. It is as if someone was offering the public to make “design without designers”…
hr

L’espai de la professió

Fa un temps una persona que està pendent de l’actualitat del disseny gràfic al nostre país va enviar un missatge als membres de la junta de l’ADG-FAD. L’e-mail contenia un enllaç a una pàgina web on un  emprenedor s’havia empescat un sistema que oferia a qualsevol la possibilitat de construir-se la pròpia imatge gràfica. Un cop introduït el nom de l’empresa o la persona, es tractava de triar una tipografia, un color, uns efectes visuals –ombres, metàl·lics, web 2.0 (per cert, que això de 2.0 va camí de quedar-se només en un estil gràfic), etc. Al gust de l’usuari també s’hi podia afegir un símbol: una bola del món, una fletxa, una inicial o qualsevol dibuix del repertori habitual de la imatge corporativa actual. El sistema produïa originals llestos per a impremta de les aplicacions més típiques en PDF. Amb diverses tarifes i ofertes, es presentava a uns preus que, comparats amb el que acostumem a cobrar els professionals, es podien considerar rebentats.
Ignoro si el sistema funcionava bé o si ni tant sols existeix encara. Sí que sé que no era l’única pàgina web que oferia aquesta mena de serveis i que en aquest cas la web estava bastant ben muntada. S’explicava bé, era sòlida en el pas a pas i intuïtiva.
El cas és que el remitent del missatge, sabedor que des de l’actual junta de l’ADG ja hem emés alguns missatges opinant de temes relacionats amb la praxis professional, ens suggeria amb molt bona intenció que “fessim alguna cosa”.
Tot i que segur que comparteixo amb qui ens va enviar el missatge moltes idees de com hauria de ser la professió, en aquell moment no vaig voler escriure res perquè vaig sospitar que el que ell em demanava no era exactament el que jo pensava sobre aquest tema. Més aviat al contrari.
Com que ara l’ADCV m’ha convidat amablement a parlar aquí, fora de casa, aprofitaré per fer algunes observacions sobre aquest tema.
Intueixo que el principal problema és que en aquesta mena d’iniciatives algú hi veu un acte d’intrusisme professional. És com si algú oferís al públic en general una possibilitat de fer “disseny sense dissenyadors”…

Enlaza este artículo

1 Comentarios

10 Diciembre 2009 12:42

Articulado se presenta en sociedad « CuatroTipos

[...] Bouroullec, Michael Bierut, Karim Rashid, o Milton Glaser, así como las aportaciones nacionales de Enric Jardí, André Ricard, Andreu Balius, o Alberto Corazón, entre otros. Eso sin olvidar las aportaciones de [...]

Posting your comment...

Leave A Comment


Suscripción a este comentario vía e-mail
  • Participan

  • También en Articulado

  • Últimos Comentarios

  • Artículos recientes

  • Etiquetas

  • Twitter

    • ...loading Twitter Stream