http://www.articulado.org/wp-content/themes/press
La infografía salvará el periodismo

25 Ago 2009 , Javier Errea , Artículos, Autores, Portada, 1 Comentarios

La infografía salvará el periodismo


Javier Errea

Presidente de la Society for News Design-España  President of the Society for News Design-Spain  President de la Society for News Design-Espanya

¿Te imaginas un artículo editorial sin palabras? ¿Y una crónica política en forma de cómic? ¿Se podría informar de una junta de accionistas de un banco empleando tan sólo preguntas y respuestas, y una ficha al margen con puntuaciones a modo de recomendaciones cinematográficas?
Si eres de los que se llevan las manos a la cabeza porque consideras que este tipo de periodismo no es serio ni confiable, este texto-propuesta no te va a interesar nada. Siento decirte que, seguramente, estás contribuyendo además a acelerar el final de los periódicos. Si tienes alguna duda, al menos, dame una oportunidad. Y si te intriga este reto -porque, en el fondo, de eso se trata-, ayúdame a propagarlo.

Vivimos tiempos atribulados en el periodismo. Mejor dicho, en la prensa, en los medios impresos. Se tienen pocas certezas y mucho miedo. Lo malo es que, ante semejante panorama, las medidas que las empresas informativas se siguen empeñando en tomar son sólo defensivas: por ejemplo, convergencia con la boca pequeña para disimular el habitual recorte de gastos o menús informativos absolutamente previsibles.
Nunca me ha gustado pontificar. Hay que estar en la sala de máquinas para saber qué es eso de armar un diario cada día. Es fácil hablar. Lo difícil es… Pero sí estoy convencido de que el rumbo que sigue nuestra nave conduce directamente al iceberg del Titanic periodístico.

¿Qué hacer? ¡Ay, quién tuviera una bola de cristal! Pero coincideréis conmigo en que en las redacciones, al menos en las redacciones de los medios off line, hay poca autocrítica y bastante autocomplacencia: somos -piensan, pensamos- depositarios del periodismo de calidad, y ese nunca podrá hundirse. Cuando en congresos y foros y libros e informes se aborda la inminente muerte de los periódicos, con fecha y todo, en las redacciones apenas suena voz de alarma ninguna. Eso es cosa de los que ponen la pasta, de los empresarios, del director a lo sumo: ellos sabrán. ¿Exagero mucho si digo que éste es comentario común de Los Ángeles a Vladivostok?

Poca reflexión periodística he escuchado yo en las redacciones, y bien que lo siento. Casi siempre la culpa es de otros, del ambiente, como si la resignación se hubiera apoderado de todos, en el mejor de los casos. Porque, insisto, yo diría que más que resignación ante el choque con el iceberg lo que reina es una endémica inconsciencia. Estamos adormecidos.
Más allá de algunos tópicos manidos desde hace años, ¿me podríais decir alguna receta periodística, algo, que haya surgido de abajo arriba?
Pues bien, y sin ánimo de parecer presuntuoso, sólo una respuesta desde abajo, una respuesta periodística, llena de coraje, puede salvar hoy los diarios impresos y hacerlos valiosos, necesarios, ¿por qué no?, divertidos. Y esa respuesta, en mi opinión, la está ofreciendo desde hace años la infografía.
Atención a la tesis: sólo la infografía salvará los periódicos…
hr

Information graphics will save journalismv

Can you picture an op-ed column without words? Or a piece of political news in cartoon form? Could one report on a bank stockholder meeting using only a Q&A format supplemented with a fact sheet on the side with ratings, resembling movie recommendations?
If you are among those who are pulling their hair out because they believe this kind of journalism is neither serious nor trustworthy, this text-proposal will not be of interest to you. I regret to tell you that you are probably contributing to bringing on the untimely demise of newspapers. And if the challenge I pose piques your interest—this is, after all, the point—help me propagate it.
These are dire times for journalism. Rather, for the press, for the printed media. There are few certainties and much fear. The problem is that in the face of this climate, communication firms persist in adopting only defensive measures: for instance, their half-hearted attempts to fix the situation can hardly cover up the recurrent cost cuts and their absolutely predictable offerings.
I have never been one to preach. One has to be in the press to know what it takes to put out a newspaper every day. It is easy to talk. This is hard. But I am convinced that the way our ship is heading will lead it directly to a wreckage of Titanic proportions.
What are we to do? Alas, if we only had a crystal ball! But you will agree with me that in the newsrooms, at least in the newsrooms of off line media, there is little self-criticism and much complacency: we are—they think—the repositories of quality journalism, and this will never sink. When congresses and forums and books and reports address the imminent demise of newspapers, some even providing an estimated date, the newsrooms register little if any alarm. This is the issue of the investors, of the businessmen, of the director at most: it’s their problem. Am I exaggerating when I say that this is the usual response from Los Angeles to Vladivostok?
I have witnessed little reflection on journalism in the newsrooms, and it pains me. The blame is almost invariably put on others, on the environment, as if resignation had taken a hold on everyone, in the best of cases. Because, I must insist, more than resignation in the face of the oncoming collision with the iceberg what seems to prevail is a widespread obliviousness. We are in a lethargic state.
Aside from some features that have been overused for years, could you tell me of any journalistic formula that has been developed from the bottom up?
Well, I do not mean to be presumptuous, but only a reaction from the bottom, a journalistic response, full of courage, can save newspapers, and make them valuable, necessary, and (why not?) fun. And in my opinion, infographics has been offering such a response for years now.
Mind this hypothesis: only infographics can save the newspaper…

hr

La infografia salvarà el periodisme

T’imagines un article editorial sense paraules? I una crònica política en forma de còmic? Es podria informar d’una junta d’accionistes d’un banc emprant només preguntes i respostes, i una fitxa al marge amb puntuacions a mode de recomanacions cinematogràfiques?
Si eres dels qui es porten les mans al cap perquè consideres que este tipus de periodisme no és seriós ni confiable, este text-proposta no t’interessarà gens. Sent dir-te que, segurament, estàs contribuent a més a accelerar el final dels periòdics. Si tens algun dubte, almenys dóna’m una oportunitat. I si t’intriga este repte –perquè, en el fons, d’això es tracta-, ajuda’m a propagar-lo.
Vivim temps atribolats en el periodisme. Millor dit, en la premsa, en els mitjans impresos. S’hi tenen poques certeses i molta por. L’inconvenient és que, davant semblant panorama, les mesures que les empreses informatives continuen entossudint-se a prendre són només defensives: per exemple, convergència amb la boca menuda per a dissimular l’habitual retallada de despeses o menús informatius absolutament previsibles.
Mai no m’ha agradat pontificar. Cal estar en la sala de màquines per a saber què és això d’armar un diari cada dia. És fàcil parlar. El difícil és… Però sí estic convençut que el rumb que segueix la nostra nau condueix directament a l’iceberg del Titanic periodístic.
Què fer? Ai, qui tinguera una bola de cristall! Però coincidireu amb mi que en les redaccions, almenys en les redaccions dels mitjans off line, hi ha poca autocrítica i bastant autocomplaença: som –pensen, pensem- dipositaris del periodisme de qualitat i eixe mai no podrà enfonsar-se. Quan en congressos i fòrums i llibres i informes s’aborda la imminent mort dels periòdics, amb data i tot, en les redaccions a penes sona cap veu d’alarma. Això és cosa dels qui posen la pasta, dels empresaris, del director a tot estirar: ells sabran. Exagere molt si dic que este és comentari comú de Los Angeles a Vladivostok?
Poca reflexió periodística he escoltat jo en les redaccions, i prou que ho sent. Quasi sempre la culpa és d’uns altres, de l’ambient, com si la resignació s’haguera apoderat de tots, en el millor dels casos.
Perquè, insistic, jo diria que més que resignació davant el xoc amb l’iceberg el que regna és una endèmica inconsciència. Estem endormiscats. Més enllà d’alguns tòpics suats des de fa anys, em podríeu dir alguna recepta periodística, alguna cosa, que haja sorgit de baix a dalt?
Doncs bé, i sense ànim de semblar presumptuós, només una resposta des de baix, una resposta periodística, plena de coratge, pot salvar hui els diaris impresos i fer-los valuosos, necessaris i, per què no, divertits. I eixa resposta, en la meua opinió, l’està oferint des de fa anys la infografia.
Atenció a la tesi: només la infografia salvarà els periòdics…

Enlaza este artículo

1 Comentarios

10 Diciembre 2009 12:41

Articulado se presenta en sociedad « CuatroTipos

[...] Corazón, entre otros. Eso sin olvidar las aportaciones de colegas del diseño periodístico como Javier Errea, Diego Areso, o Javier Zarracina (en algo se tenía que notar que el compañero HJF ha formado [...]

Posting your comment...

Leave A Comment


Suscripción a este comentario vía e-mail