25 Ago 2009 , Milton Glaser , Artículos, Autores, 1 Comentarios

Leyendas del diseño

Diseñador Designer Dissenyador

Tan poco tiempo para tantas leyendas… Rick Grefe me ha pedido que imparta una breve charla sobre el valor de la continuidad en nuestra profesión. Era posible, por supuesto, entender que lo que se me encargaba era dar una breve historia del diseño que comenzara, quizás, por Peter Behrens, a quien se atribuye la invención de los programas de identidad y la coordinación de las actividades de diseño gráfico e industrial, o considerar que nuestra historia se inicia en los albores de la historia, con las primeras pinturas rupestres.
Yo prefiero la visión más amplia: esa que vincula nuestra actividad a las necesidades básicas de la especie humana. Una especie cuya característica más distintiva es la de hacer las cosas con un propósito. Es decir, justo lo que nosotros hacemos.
Cualquier sentimiento de grandeza o de engreimiento que esta descripción cósmica de nuestro trabajo provoque en nosotros, desaparecerá de inmediato al descubrir en el aula media de una escuela de diseño que sólo a un tercio de los estudiantes les suena el nombre de Paul Rand y que la inmensa mayoría es incapaz de identificar a Eric Nitsche o a Lester Beall, y mucho menos a Joseph Hoffman, Edward Penfield o Gustav Jensen. Por cierto, Jensen fue mentor de Paul Rand y, dejando al margen a Cassandre, quizás el diseñador a quien más admiró; a pesar de lo cual, no me sorprendería lo más mínimo que la mayor parte de los aquí presentes esta noche no hubiera oído hablar de él jamás. Así que, lo de comprender nuestra propia historia no va a ser tarea fácil.
Siempre he creído en la existencia de una diferencia psicológica y ética entre quienes hacen las cosas y quienes las controlan. Si la creación de formas es intrínseca al ser humano y posee trascendencia social, habrá que deducir que aquello que consideramos “bueno” en el buen diseño posee un significado que trasciende el meramente estilístico. La conexión de belleza y objetivo puede dar lugar a una sensación de acuerdo comunitario que contribuya a atenuar la de desorden e incoherencia que la propia vida crea..

Design Legends

So many legends, so little time. Rick Grefe has asked me to speak briefly on the value of continuity in our profession. Of course one could take that charge to mean the short history of design, perhaps beginning with Peter Behrens, who is credited with invention of identity programs and coordinating graphic and industrial design activities. Or one might consider our history as beginning with the first cave paintings at the dawn of history.
I prefer the longer view that relates our activity to the fundamental needs of the human species. A species whose most distinctive characteristic is making things for a purpose, which turns out to be the actual description of what we do. Any grandiosity or self-importance that this cosmic description of our activity creates in us will be quickly erased by the discovery that in a typical design class only 30% of the students will have any idea who Paul Rand is and will not be able to identify Eric Nitsche or Lester Beall, let alone Joseph Hoffman, Edward Penfield or Gustav Jensen. Incidentally, Jensen was a mentor to Paul Rand and, Cassandre aside, perhaps the designer he most admired, but I would not be at all surprised if most of us here tonight have never heard of him. – So much for understanding our own history.
I have always believed that there is a psychological and ethical difference between those who make things and those who control things. If form making is intrinsic to human beings and has a social benefit, then we can think of the “good” in good design having more than a stylistic meaning. Linking beauty and purpose can create a sense of communal agreement that helps diminish the sense of disorder and incoherence that life creates…

Llegendes del disseny

Tan poc de temps per a tantes llegendes… Rick Grefe m’ha demanat que impartisca una breu xarrada sobre el valor de la continuïtat en la nostra professió. Era possible, per descomptat, entendre que el que se m’encarregava era donar una breu història del disseny que començara, potser, per Peter Behrens, a qui s’atribueix la invenció dels programes d’identitat i la coordinació de les activitats de disseny gràfic i industrial, o considerar que la nostra història s’inicia en els albors de la història, amb les primeres pintures rupestres.
Jo preferisc la visió més àmplia: eixa que vincula la nostra activitat a les necessitats bàsiques de l’espècie humana. Una espècie que té com a característica més distintiva fer les coses amb un propòsit. És a dir, justament el que nosaltres fem.
Qualsevol sentiment de grandesa o d’envaniment que esta descripció còsmica del nostre treball provoca en nosaltres desapareixerà immediatament en descobrir en l’aula mitjana d’una escola de disseny que només a un terç dels estudiants els sona el nom de Paul Rand i que la immensa majoria és incapaç d’identificar Eric Nitsche o Lester Beall, i molt menys Joseph Hoffman, Edward Penfield o Gustav Jensen. Per cert, Jensen va ser mentor de Paul Rand i, deixant al marge Cassandre, potser el dissenyador a qui més va admirar; malgrat això, no em sorprendria gens que la major part dels ací presents esta nit no haguera sentit parlar d’ell mai. Així que això de comprendre la nostra pròpia història no serà una tasca fàcil.
Sempre he cregut en l’existència d’una diferència psicològica i ètica entre aquells que fan les coses i aquells que les controlen. Si la creació de formes és intrínseca a l’ésser humà i té transcendència social, caldrà deduir que allò que considerem “bo” en el bon disseny té un significat que transcendeix el merament estilístic. La connexió de bellesa i objectiu pot provocar una sensació d’acord comunitari que contribuisca a atenuar la de desordre i incoherència que la mateixa vida crea…