25 Ago 2009 , Diego Obiol , Artículos, Autores, 1 Comentarios

Munari, el diseño y la cocina

Diseñador y periodista Designer and journalist Designer and journalist

Bruno Munari (Milán, 1907-1998), el genial artista y diseñador italiano, entró una vez en una fábrica de medias de nylon para que le fabricaran unas lámparas. Nada más entrar, y tras explicar al dueño lo que quería, el dueño le espetó: “nosotros no hacemos lámparas, señor”. Munari le aseguró que estaba convencido que las podrían hacer.
De esa fábrica salieron las lámparas Falkland (1964), unas lámparas cilíndricas de nylon, inspiradas en las del papel de arroz de Japón, con anillos y plegables que se podían guardar en una caja como las de las pizzas y al abrirlas se estiraban cuatro metros. Lámparas inspiradas en las de papel de arroz de Japón y ahora realizadas en Milán con medias de nylon.
Diseñador gráfico, ilustrador, editor, arquitecto, escritor, poeta, pedagogo, teórico, editor y escritor, futurista en los años 20 y surrealista en los 30, inventor… Son solo algunos de los oficios en los que trabajó Bruno Munari (1907-1998) y que le definen. Este genial ¿artista? italiano, además de contribuir con valiosos fundamentos de las artes visuales y no visuales, dejó su impronta en todas las materias allá donde el arte pueda aportar algo.
Munari, además, creó una receta…

On one occasion, Bruno Munari (Milan, 1907-1998), the brilliant Italian artist and designer, went a nylon tights factory to ask them to make some lamps for him. After explaining what he wanted, the owner of the factory retorted “we do not make lamps, sir”, to which Munari replied that he was sure they could make them.
That was the factory from where the Falkland lamps would later appear (1964), those nylon lamps with a cylindrical form inspired by Japanese rice paper. Foldable and with rings, it could be stored in what looked like a pizza box but, once opened, stretched up to four metres. Inspired by Japanese rice paper lamps, only now made in Milan with nylon tights.
A graphic designer, illustrator, editor, architecture, writer, poet, educator, theoretician and writer, a Futurist in the 1920s and a Surrealist in the 1930s, inventor… are some of the trades in which Bruno Munari (1907-1998) has occupied himself and that define his work. Apart from making invaluable contributions to the arts, both visual and non visual, this brilliant Italian artist(?) left his mark on all those disciplines where art has something to say.
And Munari also invented a recipe…

Bruno Munari (Milà, 1907-1998), el genial artista i dissenyador italià, va entrar una vegada en una fàbrica de calces de niló perquè li fabricaren uns llums. Només entrar, i després d’explicar a l’amo el que volia, el propietari li va amollar: “Nosaltres no fem llums, senyor”. Munari li va assegurar que estava convençut que les podrien fer.
D’eixa fàbrica van eixir els llums Falkland (1964), uns llums cilíndrics de niló, inspirats en els del paper d’arròs del Japó, amb anells i plegables que es podien guardar en una caixa com les de les pizzes i en obrir-los s’estiraven quatre metres. Llums inspirats en els de paper d’arròs del Japó i ara realitzats a Milà amb calces de niló.
Dissenyador gràfic, il·lustrador, editor, arquitecte, poeta, pedagog, teòric, editor i escriptor, futurista en els anys 20 i surrealista en els 30, inventor… Són només alguns dels oficis en els quals va treballar Bruno Munari i que el defineixen. Este genial (artista?) italià, a més de contribuir amb valuosos fonaments de les arts visuals i no visuals, va deixar la seua empremta en totes les matèries allà on l’art puga aportar alguna cosa.
Munari, a més, va crear una recepta…