04 Nov 2009 , Camilla Diedrich , Reflexiones, 0 Comentarios
Se me pide que exprese algunas opiniones sobre el futuro del diseño

Diseñadora
Designer
Dissenyadora
A los que trabajan con arte y diseño se les suelen formular preguntas sobre lo que han hecho y el porqué.
A veces tengo la sensación de que es como preguntar a un chef por qué ha hecho un plato en concreto o como pedir a un músico que explique la sección de percusión. Es interesante saber que Picasso hizo el Guernica pensando en la guerra, pero lo que configura el cuadro no es eso.
Aquello que no se puede explicar es siempre lo más interesante. Eso es lo que enciende nuestra imaginación. Las explicaciones son para que los que se dedican al marketing puedan llegar antes a los clientes.
La educación que recibí de unos padres artistas y el tiempo pasado en manifestaciones políticas han hecho que la situación de los trabajadores sea una de mis preocupaciones constantes. Por eso, cuando comenzamos la producción a mano de la lámpara textil BPL, pregunté si los salarios eran suficientes. Se me aseguró que sí. Cuando en compañía de otro de nuestros grandes fabricantes visitamos a su mayor proveedor en Turquía, sentamos a unas diez personas a comer en torno a una mesa y fuimos atendidos por el cocinero de la empresa. Pregunté a una mujer si le gustaba el trabajo; naturalmente, dijo que sí, y seguramente era verdad…
Pero la sensación de no tener todos los datos sobre la situación real de los trabajadores y el respeto por el medio ambiente son algunas de las razones por las que he empezado a producir yo misma a pequeña escala, a intentar encontrar pequeños fabricantes cercanos a mí o a hacer las cosas a mano yo misma. Uno de mis proyectos contempla la producción de papel pintado con una iluminación impresa en él que consume menos electricidad que el LED.
Estoy convencida de que ese tipo de pequeños actos puede acabar desencadenando un efecto mariposa. Además, siempre me han interesado aquellas pequeñas cosas cotidianas que están impregnadas de un sentimiento positivo. Me gusta combinar lo lúdico y lo serio.
Por eso, creo que hoy esas preguntas sobre lo que has hecho y por qué, tienen más sentido.
I am asked to have some opinions on the future of design
If you work with especially art or design you will always get inquiries on explaining what you did and why.
Some times I feel it´s like asking a chef “why did you make this dish” or a musician “can you please explain the drumsection?” Yes, it is interesting that Picasso made Guernica thinking about the war, but this is not what makes the painting.
It is always the things that you cannot explain which are the most interesting, they trigger your own imagination, and explanations are for the marketing people to faster reach out to the customers.
Raised by artist parents and spending time in political manifestations, I have always been aware of the workers situation, like when the BPL lamp textile was going to be produced by hand, I asked if they got paid enough, I was assured that they were. When being with another of our largest producers visiting their largest supplier in Turkey, we sat 10 people eating around a large table and were served by their personal chef, I tried to ask a woman if she liked here job, of course she said yes and probably she meant it…
The feeling of not being able to really know enough about the laborers situation and the care about the environment are among several reasons why I have been starting a production of my own in small scale and trying to find smaller producers nearby or making things myself by hand. One project is to produce a wallpaper with light printed on which consumes less power than LED.
I think that it is the small actions of concern that can actually in the end work like a butterfly-effect and I have always been interested in the small things in everyday life that have a positive feeling. I like to combine playfullness with seriousity.
So today I think that the question of what you did and why has earned a meaning.
Se’m demana que expresse algunes opinions sobre el futur del disseny
Als qui treballen amb art i disseny se’ls solen formular preguntes sobre el que han fet i per què.
De vegades tinc la sensació que és com preguntar a un xef per què ha fet un plat en concret o com demanar a un músic que explique la secció de percussió. És interessant saber que Picasso va fer el Guernica pensant en la guerra, però el que configura el quadro no és això.
Allò que no es pot explicar és sempre el més interessant. Això és el que encén la nostra imaginació. Les explicacions són perquè aquells que es dediquen al màrqueting puguen arribar abans als clients.
L’educació que vaig rebre d’uns pares artistes i el temps passat en manifestacions polítiques han fet que la situació dels treballadors siga una de les meues preocupacions constants. Per això, quan vam començar la producció a mà del llum tèxtil BPL, vaig preguntar si els salaris eren suficients. Se’m va assegurar que sí. Quan en companyia d’un altre dels nostres grans fabricants vam visitar el seu major proveïdor a Turquia, vam seure unes deu persones a menjar al voltant d’una taula i vam ser atesos pel cuiner de l’empresa. Vaig preguntar a una dona si li agradava el treball; naturalment, va dir que sí, i segurament era veritat…
Però la sensació de no tindre totes les dades sobre la situació real dels treballadors i el respecte pel medi ambient són algunes de les raons per les quals he començat a produir jo mateixa a xicoteta escala, a intentar trobar xicotets fabricants propers a mi o a fer les coses a mà jo mateixa. Un dels meus projectes contempla la producció de paper pintat amb una il·luminació impresa en ell que consumeix menys electricitat que el LED.
Estic convençuda que eixe tipus de xicotets actes pot acabar desencadenant un efecte papallona. A més, sempre m’han interessat aquelles xicotetes coses quotidianes que estan impregnades d’un sentiment positiu. M’agrada combinar allò lúdic i allò seriós.
Per això, crec que hui eixes preguntes sobre el que has fet i per què tenen més sentit.

Posting your comment...
Leave A Comment