04 Nov 2009 , Pilar Roger , 0 Comentarios
Artesanos y artistas

Diseñadora
Designer
Dissenyadora
No es una idea nueva ver paralelismos entre la revolución industrial del siglo diecinueve y la revolución informática que nos ha tocado vivir entre el final del siglo pasado y el principio de éste. Sin entrar en grandes comparativas sociológicas se puede decir que las dos han cambiado la forma de vivir y trabajar de las sociedades que las han tenido que vivir.
Mirándolo desde el punto de vista del diseño la revolución industrial creó el problema de la pérdida de la unión tradicional que había existido entre la artesanía y el arte y yo creo que nuestra revolución informática ha hecho algo parecido, no estoy hablando del diseño grafico en si, ya totalmente informatizado, sino que hago referencia al diseño y la construcción de paginas webs que a mi parecer no han sido separados sino que “han nacido” separados.
Como consecuencia de esto son comunes las críticas de los diseñadores a la falta de gusto de los informáticos a la hora de crear un botón, de dotar de movimiento un menú flash al abrirse… y a su vez los informáticos se quejan de que los diseñadores no entienden las posibilidades de la programación y que no piensan en cómo se ha de construir la página a la hora de diseñarla.
Quizás el intento mas reconocido por solucionar esta separación después de la revolución industrial fue el de la escuela de la Bauhaus bajo la tutela de Walter Gropius que se planteó un intento de reunir las dos ramas, veía en la arquitectura la unificación de todas las artes. Tenía el convencimiento de que el diseño no solo debía reflejar la sociedad sino, además, intentar mejorarla. Gropius quería volver a reunir el trabajo intelectual con el trabajo manual, quería superar “la arrogancia que divide una clase de la otra y que busca erigir una barrera infranqueable entre los artesanos y los artistas”
¿Existe esta barrera entre los diseñadores de webs y los informáticos? ¿Necesitamos una nueva Bauhaus hoy en día para intentar superar la barrera? No pretendo ofrecer una solución, simplemente hacer reflexionar sobre si es deseable o incluso posible que de alguna forma el camino del “artista” y el “artesano” puedan estar unidos, al fin y al cabo una pagina web es como un edificio, tiene su base, su estructura, su forma depende de su función, o mejor dicho citando a Frank Llyod Wright la forma está unida a su función.
Arists and crafstmen
It’s not exactly a new idea to make comparisons between the Industrial Revolution in the 19th century and the computer revolution which we have been living between the end of the last century and the beginning of this one. Without going into deep sociological comparisons it’s fair to say that both have changed the way in which the societies which have experienced them live and work.
Looking at it in terms of design the Industrial Revolution created the problem of the loss of the traditional union which had existed between the crafts and the arts and I think that our computer revolution has created a similar problem. I’m not referring to graphic design in itself, which has become completely computer based, I’m referring to the design and the construction of web pages. In this case they haven’t so much been separated as they have come into existence as separate areas.
One of the consequences of this separation is to hear designers criticise the programmers for the lack of taste shown when they have to create a button or give movement to the opening of a menu in Flash. At the same time the programmers complain that the designers don’t understand the possibilities which programming can offer and don’t think how the page has to be built when they are designing it graphically.
Perhaps the best known attempt to solve the separation alter the Industrial Revolution was in the Bauhaus under the guidance of Walter Gropius who aimed to try and reunite the two branches, art and craft, he saw in architecture the unification of all the arts. He was convinced that design should not only reflect a society but should try and improve it. Gropius wanted to reunite the intellectual work with the manual work, he wanted to overcome “the arrogance which divides one class from another and tries to mount an insurmountable barrier between the artists and the craftsmen”
Does this barrier exist between web designers and programmers? Do we need a new Bauhaus today to try and overcome this barrier? I’m not trying to offer a solution, simply to make us consider whether it is desirable or even possible that in some way the “artist” and the “craftsman” can be united. After all a web page is like a building, it has its foundations, its structure and its form depends on its function, or as Frank Lloyd Wright preferred to say form and function should be one.
Artesans i artistes
No és una nova idea veure paral·lelismes entre la revolució industrial del segle dènou i la revolució informàtica que ens ha tocat viure entre finals del segle passat i principi d’este. Sense entrar en grans comparatives sociològiques es pot dir que les dos han canviat la manera de viure i treballar de les societats que les han hagut de viure.
Mirant-ho des del punt de vista del disseny la revolució industrial creà el problema de la pèrdua de la unió tradicional que havia existit entre l’artesania i l’art i jo crec que la nostra revolució informàtica ha fet una cosa semblant. No estic parlant del disseny gràfic en si mateix, ja totalment informatitzat, sinó que faig referència al disseny i la construcció de pàgines web, que, al meu parer, no han sigut separades sinó que “han nascut” separades.
Com a conseqüència d’acò són comunes les crítiques dels dissenyadors a la falta de gust dels informàtics a l’hora de crear un botó, de donar-li moviment a un menú flash quan s’obri… i al seu torn els informàtics es queixen que els dissenyadors no entenen les possibilitats de la programació i que no pensen com s’ha de construir la pàgina a l’hora de dissenyar-la.
Potser l’intent més reconegut per solucionar esta separació després de la revolució industrial va ser el de l’escola Bauhaus sota la tutela de Walter Gropius, qui plantejà un intent de reunir les dos branques. Ell veia en la arquitectura la unificació de totes les arts. Tenia el convenciment que el disseny no només havia de reflectir la societat sinó, a més, intentar millorar-la. Gropius volia tornar a reunir el treball intel·lectual amb el treball manual, volia superar “l’arrogància que divideix una classe de l’altra i que busca erigir una barrera infranquejable entre els artesans i els artistes”.
Existeix esta barrera entre els dissenyadors de webs i els informàtics? Necessitem una nova Bauhaus hui dia per intentar superar la barrera? No hi pretenc oferir una solució, simplement fer reflexionar sobre si es desitjable o fins i tot possible que d’alguna manera el camí de l’“artista” i l’“artesà” puguen estar units. Al cap i a la fi una pàgina web és com un edifici, té la seua base, la seua estructura i la seua forma depén de la seua funció, o millor dit, citant Frank Lloyd Wright, la forma està unida a la seua funció.


