http://www.articulado.org/wp-content/themes/press
Un futuro reciclado

25 Ago 2009 , Marta Pérez , Artículos, Autores, 0 Comentarios

Un futuro reciclado


Marta Pérez

Redactora Jefe de la revista Diseño Interior Chief Editor of Diseño Interior magazine  Redactora en Cap de la revista Diseño Interior

El concurso exigía un prototipo a escala 1:1, pero los fondos no llegaban. El presupuesto no, pero la creatividad sí. Un inteligente ejercicio de reciclaje permitió a un grupo de estudiantes con el profesor Albert Esteve a la cabeza, no sólo presentarse al concurso Experimente (promovido por la Impuls Design Förderung) en la feria Ambiente de Frankfurt en 1993, sino que varias de sus piezas fueran seleccionadas y expuestas en la feria. ¿No podían desarrollar un prototipo a tamaño real de su diseño? Pues transformaron piezas reales en su diseño. Las trataron, las manejaron como materia prima y sacaron de ellas justamente lo que necesitaban. “Darles una nueva vida a partir de las prácticas constructivista y surrealista de ensamblar elementos disimiles”. Esteve cuenta esta anécdota en el breve, pero jugoso, catálogo que se editó con motivo de la muestra Revival, en 2007. Su título es suficientemente expresivo. Y la experiencia fue tan fructífera como la anterior.
Una serie de diseñadores de la Escuela d’Art Superior de Disseny de Valencia.(entre ellos, el profesor Pedro Ochando) necesitaba un espacio donde exponer su trabajo. Dieron con una fábrica de cerámica cerca del aeropuerto de Valencia. Ya no estaba en uso, pero sí conservaba muchos restos y piezas. El planteamiento cambió: de exposición a taller. Y Revival supuso una mirada nueva sobre lo existente. “Se aborda cómo cobran de nuevo vida unos objetos, fragmentos o piezas de los mismos cuya función se había perdido o habían sido fagocitados por la vorágine cambiante del obsolescente mercado”,  en palabras de Esteve. De allí –de todos esos restos– surgieron piezas sorprendentes, únicas y, sobre todo, frescas, muy nuevas a pesar de que su materia prima era vieja. Algunas de ellas pudieron verse de nuevo en la última edición del Nude, la correspondiente a 2008, la plataforma para los nuevos diseñadores de la Feria de Valencia…

The contest called for a prototype on a 1:1 scale, but the funds were not enough to make one. Or rather, the budget was not enough, but creativity was. An ingenuous exercise in recycling allowed a group of students advised by the professor Albert Esteve to not only enter the Experimente awards (sponsored by Impuls Design Förderung) in the 1993 Ambiente Frankfurt fair, but also to have some of their pieces selected and shown in the fair. So they could not develop a life-size prototype of their design? They transformed real pieces into their design. They treated them, handling them as raw materials, and took from them exactly what they needed. “Giving them a new life through the constructivist and surrealist practise of assembling dissimilar elements.” Esteve tells this anecdote in the brief but rich catalogue published on the occasion of the Revival exhibition in 2007. Its title is eloquent enough. And this experience was as fruitful as the 1993 one.
A series of designers from the Escuela d’Art Superior de Disseny de Valencia (among them professor Pedro Ochando) needed a space to exhibit their work. They came across a pottery factory near the Valencia airport. It was no longer in use, but it still kept numerous pieces and scraps. Their approach shifted: from exhibition space to studio. And Revival also brought a new perception of the existing. “It explores how to infuse new life into objects, fragments or pieces whose function had been lost or phagocyted by the ever shifting vortex of the obsolescent market”, in the words of Esteve. Out of it—of all those remnants—came surprising pieces, unique and above all fresh, very new despite being made out of old raw materials. Some of these could be seen again in the latest edition of Nude in 2008, which provides a springboard for new designers at Feria de Valencia…

El concurs exigia un prototip a escala 1:1, però els fons no hi arribaven. El pressupost no, però la creativitat sí. Un intel·ligent exercici de reciclatge va permetre a un grup d’estudiants amb el professor Albert Esteve al capdavant, no només presentar-se al concurs Experimente (promogut per la Impuls Design Förderung) en la fira Ambient de Frankfurt el 1993, sinó que diverses de les seues peces foren seleccionades i exposades en la fira. No podien desenrotllar un prototip a mida real del seu disseny? Doncs van transformar peces reals en el seu disseny. Les van tractar, les van manejar com a matèria primera i van traure d’elles justament el que necessitaven. “Donar-les una nova vida a partir de les pràctiques constructivista i surrealista d’acoblar elements dissímils”. Esteve conta esta anècdota en el breu, però sucós, catàleg que es va editar amb motiu de la mostra Revival, el 2007. El seu títol és prou expressiu. I l’experiència va ser tan fructífera com l’anterior.
Una sèrie de dissenyadors de l’Escola d’Art Superior de Disseny de València (entre ells, el professor Pedro Ochando) necessitava un espai on exposar el seu treball. Van trobar una fàbrica de ceràmica prop de l’aeroport de València. Ja no estava en ús, però sí conservava moltes restes i peces. El plantejament va canviar: d’exposició a taller. I Revival va suposar una mirada nova sobre l’existent. “S’hi aborda com cobren de nou vida uns objectes, fragments o peces dels mateixos la funció dels quals s’havia perdut o havien sigut fagocitats per la voràgine canviant de l’obsolescent mercat”, en paraules d’Esteve. D’allí –de totes eixes restes– van sorgir peces sorprenents, úniques i, sobretot, fresques, molt noves a pesar que la seua matèria primera era vella. Algunes d’elles van poder veure’s de nou en l’última edició, la corresponent al 2008, del Nude, la plataforma per als nous dissenyadors de Fira València…

Enlaza este artículo

Posting your comment...

Leave A Comment


Suscripción a este comentario vía e-mail