http://www.articulado.org/wp-content/themes/press
Una de chinos…

25 Ago 2009 , Santiago Sevillano , Artículos, Autores, 0 Comentarios

Una de chinos…


Santiago Sevillano

Diseñador  Designer Dissenyador

Hace seis años, después de un año sin encontrar empleo, haciendo chapuzas de diseño y oyendo por ferias y fabricas: “¿Diseñadores para qué? Eso me lo hago yo”… me encontré en la situacion de elegir entre ayudante de mudanzas, de seguridad o de diseñador de una empresa que se dedicaba a traer lámparas de China… para ellos o para quien les pagase.
En cosas peores -dando cursos del INEM- me había visto. A éstos señores les resultó interesante poner un diseñador en su empresa, como quien pone un bonsái, para tenerlo. Y por cuatro duros decir que se tiene. Desde ese momento, mi vida cambió; conocí China. Otros señores han tenido la misma idea y no les ha ido bien…

Six years ago, having been unemployed for a year, doing crappy design projects and hearing all over fairs and factories: “Designers? What for? I can do this myself…”, I was at the juncture of choosing between becoming a removals assistant, a security agent, or a designer for a company in the business of bringing lamps from China… for them or for whoever was willing to pay.
I have been in worse situations—teaching courses for the National Institute of Unemployment. These gentlemen wanted to introduce a designer in their company, as one would a bonsai, just to have it. And to pay only peanuts to be able to say that one has it. From then on, my life changed: I got to know China. Other gentlemen have had the same idea, and it did not turn out good…

Fa sis anys, després d’un any sense trobar treball, fent nyaps de disseny i sentint per fires i fàbriques: “Dissenyadors per a què? Això m’ho faig jo”… em vaig trobar en la situació d’elegir entre ajudant de mudances, de seguretat o dissenyador d’una empresa que es dedicava a dur llums de la Xina… per a ells o per a qui els pagara.
En coses pitjors -impartint cursos de l’INEM- m’havia vist. A estos senyors els va resultar interessant posar un dissenyador en la seua empresa, com qui posa un bonsai, per tindre’l. I per quatre duros dir que se’n té un. Des d’eixe moment, la meua vida va canviar; vaig conéixer la Xina. Uns altres senyors han tingut la mateixa idea i no els ha anat bé…

Enlaza este artículo

Posting your comment...

Leave A Comment


Suscripción a este comentario vía e-mail
  • Participan

  • También en Articulado

  • Últimos Comentarios

  • Artículos recientes

  • Etiquetas

  • Twitter

    • ...loading Twitter Stream