25 Ago 2009 , Víctor Barberá , Artículos, Autores, 0 Comentarios
Yo quiero ser uno de esos

Diseñador
Designer
Dissenyador
¿Qué es el diseño? ¿Qué te gustaría diseñar? ¿Para que sirve el diseño? ¿Como definirías tus diseños? Estas podrían ser algunas de las típicas preguntas que suelen preguntar a los diseñadores cuando les realizan una entrevista y si nos pusiesemos a compararlas, seguramente no encontraríamos dos respuestas iguales. No voy a entrar a valorar que es el diseño, cual es mi diseño favorito o como definiría mi estilo ya que no sería más que una opinión más dentro de este inmenso oceano de variadas respuestas, pero lo que si quiero decir es para que me ha servido a mi el diseño.
Desde pequeño he vivido rodeado del diseño, curioseando lo que se fabricaba en el taller que tenía mi abuelo y posteriormente mi tío, y supongo que esa es una de las principales causas por las que decidí cursar estudios de diseño industrial, cargado de ilusión, anhelando ser algún día uno de esos diseñadores que aparecían en boca de todos los profesores y que diseñaban objetos fascinantes.
Hace aproximadamente año y medio me dieron una noticia que nadie espera recibir, “tienes un linfoma de hodgkin… tienes cáncer linfático”, el mundo y todo el universo entero se te viene encima, la garganta se queda atascada y el nudo que la ata no te deja articular palabra, el cerebro registra un aumento considerable de actividad en forma de terribles pensamientos y la vista se vuelve borrosa ante el mar de lágrimas que te gustaría soltar. Todo sucede muy deprisa y sin apenas darte cuenta, te han hecho mil pruebas, te han operado y ya estás listo para empezar el largo tratamiento, del cual no conoces absolutamente nada pero confías en que sea tu salvador…
What is design? What would you like to design? What is the purpose of design? How would you define your designs? These are some of the typical questions that designers are often asked during an interview, and if we were to compare the answers we would probably not find two of the same. I am not going to go into a theorisation of what design is, or what my favourite design is, or how I would define my style, since they would just be another opinion in this boundless ocean of diverse answers. But I would like to say what design has done for me.
I have been surrounded by design since my childhood, peeking into what was being made in my grandfather’s workshop, which then became my uncle’s, and I suppose this is one of the main reasons why I decided to pursue an industrial design degree, full of anticipation, dreaming that one day I would become one of those designers that were mentioned by all our professors and who designed fascinating objects.
About a year and a half ago I was told some news no-one ever expects to get, “you have Hodgkin’s lymphoma… you have lymphatic cancer.” The world, the entire universe, collapses; your throat dries up, and the knot in it does not let you utter a word; the brain registers a considerable jolt in activity in the form of terrifying thoughts and your vision blurs with the tide of tears you can barely contain. Everything happens very fast, and before you know it they’ve done a thousand tests, they have operated on you, and you are ready to start the long treatment, of which you know nothing but hope will save your life…
Què és el disseny? Què t’agradaria dissenyar? Per a què serveix el disseny? Com definiries els teus dissenys? Estes podrien ser algunes de las típiques preguntes que solen preguntar als dissenyadors quan els fan una entrevista i si ens posàrem a comparar-les, segurament no trobaríem dos respostes iguals.
No em referiré a què és el disseny, quin és el meu disseny favorit o com definiria el meu estil ja que no seria més que una opinió més dins d’este immens oceà de variades respostes, però el que sí vull dir és per a què m’ha servit a mi el disseny.
Des de xiquet he viscut rodejat del disseny, doctorejant el que es fabricava en el taller que tenia el meu avi i posteriorment el meu oncle, i supose que eixa és una de les principals causes per les quals vaig decidir cursar estudis de disseny industrial, carregat d’il·lusió, anhelant ser algun dia un d’eixos dissenyadors que apareixien en boca de tots els professors i que dissenyaven objectes fascinants.
Fa aproximadament any i mig em van dir una notícia que ningú no espera rebre: “Tens càncer”. El món i tot l’univers sencer et cau damunt, se t’ennuega la gola i no pots articular paraula, el cervell registra un augment considerable d’activitat en forma de terribles pensaments i la vista es torna borrosa davant la mar de llàgrimes que t’agradaria soltar. Tot succeeix molt de pressa i, sense a penes adonar-te’n, t’han fet mil proves, t’han operat i ja estàs llest per a començar amb el llarg tractament, del qual no coneixes absolutament res però confies que siga el teu salvador…

Posting your comment...
Leave A Comment